Aquest cony de temps.

Trenca'm a bocins i endevina quina peça em rovella els ossos, posa'm al revés a veure si així vaig bé.
Seu al meu costat, torna'm a tranquil·litzar amb els teus llavis dolços, digue'm el perquè d'aquest dia tan esquerp.
La finestra, en caure el vespre, s'ha tornat en un mirall i el que veig no menteix i m'espanta.
Si almenys aquesta pluja em servís per netejar tots els núvols llargs i negres que ara es van filtrant per les parets.

Potser, passo massa temps a casa.
Pot ser, però el carrer és tan fosc.
Deu ser que aquest cony de temps se'm fica al cos.

Ara parla fort per tapar les veus que dintre meu em maltracten, o potser millor calla i sent la meva por.
La finestra, en caure el vespre, s'ha tornat en un mirall i el que veig no menteix i m'espanta.
Si almenys aquesta pluja em servís per netejar tots els núvols llargs i negresque ara es van filtrant per les parets.

Potser, passo massa temps a casa.
Pot ser però el carrer és tan fosc.
Deu ser que aquest cony de temps se'm fica al cos.

1 comentario: